El 9 Nou - Gemma Terés - 24 de març del 2003

...Quatre per Quatre defensa amb energia i un repartiment equilibrat, les tres hores d'un text complicat, dur i tendre alhora. Si el públic queda atrapat per la història és perquè Núria Vallelado fa creible i dóna el just pes a Xen Te, una prostituta a qui canvia la vida quan tres déus li regalen un feix de diners. Xen Te s'enfonsa en la misèria perquè tots els que l'envolten s'aprofiten com corbs de la seva bondat. Ha de canalitzar l'odi i els seus interessos creant in cosí inventat, Xui Ta.     Núria Vallelado ha fet un treball d'hores de text, es manté quasi les tres hoes en escena i resulta del tot convincent en els canvis del personatge: innocent i fràgil com a Xen Te, aspre i seca com a Xui Ta. A més, és tota energia quan canta al públic la crítica als déus. Passa el mateix amb Maria Manau quan canta el tema entre rabiós i desesperat, sensible:el crit dels obrers explotats a la fàbrica.      Com a faula, La bona persona del Sezuan incita a reflexionar. Brecht ho plasma amb les interpel.lacions al públic, que fan directe el missatge i doten de ritme el text. Com si els personatges esperessin tots culpables el veredicte d'un públic convertit en jurat, Marta G. Otín sitúa en una filera a tot Quatre per Quatre en l'escena final. Otín resol amb encert els múltiples canvis d'espai amb una escenografia mòbil senzilla i amb escenes en paral.lel. Sense malícia, el nen Eric Robles tanca l'obra amb una reflexió que remarca la profunditat i la vigència del guió. La pilota acaba en mans del públic, que sap que haurà de cuirassar-se per sobreviure en una societat que l'atrapa.